Sant Josep surt 06:55 i es pon 19:03 surt 09:16 i es pon 23:27

Notícies

L'Església catalana garanteix la seva presència en el món universitari amb la creació de l'Ateneu Sant Pacià

Dijous, 1 d'octubre de 2015Notícies Compartir:

El cardenal Giuseppe Versaldi, prefecte de la Congregació per a l’Educació Catòlica, signa la constitució d'aquesta institució universitària, impulsada pel cardenal Lluís Martínez Sistach i dedicada als estudis eclesiàstics i humanístics


Barcelona, 1 d’octubre de 2015. El cardenal Giuseppe Versaldi, prefecte de la Congregació per a l’Educació Catòlica, ha signat aquest migdia, durant l'acte d'inauguració de curs de les facultats eclesiàstiques, la constitució de l'Ateneu Universitari Sant Pacià, una potent institució universitària dedicada exclusivament als estudis eclesiàstics i directament vinculada a l'Església de Barcelona i, a través d'ella, amb la resta de diòcesis que tenen la seu a Catalunya. Aquest Ateneu, el rector del qual és el Dr. Armand Puig i Tàrrech, integra tres facultats orientades, respectivament, a l'estudi de la teologia, de la filosofia i la humanística cristianes: la Facultat de Teologia de Catalunya, la Facultat de Filosofia de Catalunya i la Facultat Antoni Gaudí. L'Ateneu Universitari Sant Pacià queda configurat com una institució universitària que promou la docència i la recerca sobre les àrees centrals del pensament cristià.
 
D'altra banda, l'Ateneu, impulsat pel Gran Canceller de les facultats eclesiàstiques, el cardenal Lluís Martínez Sistach, aixopluga, mitjançant la Facultat de Teologia, nou institucions més, que queden connectades estretament amb ell: l'Institut de Teologia Fonamental, l'Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, el Centre d'Estudis Teològics de Mallorca i els Instituts Superiors de Ciències Religioses de Barcelona, Girona, Lleida, Mallorca, Tarragona i Vic. Totes elles han estat erigides per la Santa Seu, en depenen i es regeixen per la Constitució Apostòlica Sapientia Christiana (1980) i altres instruccions pontifícies, i segueixen les directrius acadèmiques de la Declaració de Bolonya -signada per la Santa Seu l'any 2003-.
Ha estat voluntat de l’impulsor que aquesta institució portés el nom d’Ateneu Universitari Sant Pacià, en memòria del gran bisbe de Barcelona, pastor d’aquesta Església en la segona meitat del segle IV i un dels Pares de l’Església llatina, autor de diversos tractats teològics, que constitueix un referent rellevant en la història eclesiàstica de Catalunya. Una frase que es troba en una de les seves cartes ha estat escollida com a lema de l’Ateneu: «quaecumque lingua a Deo inspirata» (no hi ha llengua que Déu no inspiri), ni llenguatge que no expressi i condueixi a Aquell que és font de Bellesa i de Bé i que sosté el món i cada persona humana.
 
El rector del nou Ateneu Universitari Sant Pacià, el Dr. Armand Puig, afirma que "la Teologia, que històricament al nostre país ha estat aïllada del món universitari, dialoga amb la Filosofia, gràcies a la Facultat de Filosofia de Catalunya (1990) i amb la Història, l'Arqueologia i les arts cristianes de la mà de la nova Facultat Antoni Gaudí (2014). Però el diàleg no es queda només aquí, sinó que s'ofereix a les altres institucions universitàries del món civil amb la intenció que es produeixi una fecundació mútua". L'Ateneu permetrà una coordinació més gran entre totes les institucions acadèmiques que comparteixen l'edifici del Seminari Conciliar de Barcelona, que reuneix 150 professors i més de 3.000 alumnes. "L'Ateneu és un instrument formidable per a una presència consolidada d'Església, ja que es vol fer present en el món acadèmic, universitari i cultural de la Catalunya del present i del futur", assegura.
 
El degà de la FTC, Dr. Joan Planellas, destaca l'augment de l'alumnat
 
El Dr. Joan Planellas, nomenat recentment degà de la FTC pel Gran Canceller i cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha començat la seva intervenció a l'acte d'inauguració de curs fent referència a l'augment del nombre d'alumnes: 286 matriculats en cursos acadèmics, que sumats als 213 alumnes de les activitats no acadèmiques donen un total de 499. A aquesta xifra cal afegir-li els 2.161 alumnes matriculats en cursos estrictament acadèmics, entre els Instituts Superiors de Ciències Religioses, els del Centre d'Estudis Teològics de Mallorca, els del curs online de Ciència i fe, l'Institut de Teologia Fonamental i l'Institut Superior de Litúrgia de Barcelona.
 
El Dr. Planellas ha agraït el treball del seu predecessor, el Dr. Armand Puig, que ha ocupat el càrrec els tres darrers triennis: "El Dr. Armand Puig és un home d'Església savi, polifacètic i summament emprenedor, m'ha ajudat i m'ha exigit a estimar i a treballar més per l'Església amb una actitud sempre activa i positiva", ha afegit el degà de la FTC, que els darrers cinc anys n'ha estat vicedegà. Ha agraït també la confiança rebuda davant la nova etapa i ha dit que el pensament el porta a dues paraules, el contingut de les quals "ens toca treballar sempre conjuntament amb tota la comunitat acadèmica: d'una banda, esperit de servei, i de l'altra humilitat per saber escoltar amb una actitud de corresponsabilitat".
 
El nou vicedegà de la Facultat de Teologia de Catalunya serà el Dr. Emili Marlés, professor de Cristologia i coordinador general del curs on line de Ciència i Fe de la FTC. D'altra banda, durant l'acte d'aquest migdia s'ha anunciat que el Dr. Ramon Prat i Pons, després de 40 anys d'exercir de professor a la FTC, ha sol·licitat passar a professor emèrit. El Dr. Ramon Prat ha estat un dels pioners de la teologia pastoral a les nostres esglésies particulars i continua essent el director de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida.
  
Aprovacions de títols oficials a la Facultat de Filosofia de Catalunya (URL)
 
La Facultat de Filosofia de Catalunya (URL) va comptar el curs 2014-2015 amb un total de 208 alumnes, dels quals 55 van optar per la modalitat d’aules obertes, adreçades a tots aquells que volen formar-se en un pensament sòlid i en diàleg en un saber de síntesi.
 
El degà de la FFC, Dr. Jaume Aymar, ha anunciat, durant la seva intervenció a l’acte, que ha estat aprovat com a títol propi de la URL el Diploma d'Especialització Universitària en Gestió del Patrimoni Cultural Eclesiàstic, dins l'àrea d'Humanitats. Hi participen la Facultat de Teologia, l'Abadia de Montserrat, la Biblioteca Episcopal, Catalonia Sacra i La Salle.
 
En aquest curs també han estat aprovats com a títols propis de la Universitat Ramon Llull, els Màsters següents: Màster en Història de l’Església; Màster en Arqueologia i Art cristià; i Màster en Història i Patrimoni Cultural de l’Església, que s’iniciarà aquest proper curs conjuntament amb la Facultat Antoni Gaudí d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes.    
 
En data 21 de maig ha estat aprovat per la Universitat Ramon Llull el títol oficial de Grau en Filosofia, Política i Economia, -de 240 crèdits ECTS-, de caràcter semipresencial, el qual impartirà la Facultat conjuntament amb la Universitat de Deusto i la Univesidad Pontificia de Comillas, que en serà la coordinadora.
 
El Dr. Jaume Aymar ha comunicat també que els alumnes tenen molt d’interès  a cursar el nou programa oficial de Doctorat, Doctorat en Filosofia: Humanisme i transcendència, aprovat d’acord amb la nova legislació, i que s’organitza conjuntament amb la Facultad de Ciencias Sociales y Humanas de la Universidad Pontificia Comillas, al finalitzar aquests estudis rebran el títol de doctor, emes per dues universitats de prestigi, la Universidad Pontificia de Comillas i la Universitat Ramon Llull.
 
Inici innovador i integrador de la Facultat Antoni Gaudí
 
El Dr. Armand Puig, primer degà de la també nova Facultat Antoni Gaudí, que el curs 2014-2015 s'ha posat en marxa amb els estudis de primer cicle i del curs pont, ha apuntat que el total d'alumnes inscrits ha estat de 25. "La Facultat Antoni Gaudí ha iniciat el seu camí de manera innovadora i integradora, cercant d'optimitzar la seva proximitat institucional i física a les altres dues facultats eclesiàstiques, la FTC i la FFC, amb les quals comparteix objectius, espais i professorat", ha dit aquest migdia el degà de la FAG. "La cultura cristiana necessita instruments i propostes que la facin present en un context on allò que és global i allò que és local s'afirmen alhora i amb gran força. Llegir la història d'Europa i del món i entendre les aportacions del cristianisme i l'Església, factors culturals de primer ordre des de fa dos mil anys. Interpretar els testimonis eloqüents de les restes materials i arqueològiques, que fan comprendre allò que els documents no transmeten i que mostren la vivor de les comunitats eclesials dels primers segles. Entrar dins les relectures del misteri cristià, presents en les arts plàstiques -arquitectura, pintura, escultura-, en la música, en la literatura, en el teatre i en el cinema, o bé comprendre la religiositat popular que s'atansa humilment i intensament al misteri del Verb fet home".
 
La Dra. Sílvia Coll-Vinent imparteix la lliçó inaugural sobre l'obra del literat polemista G. K. Chesterton
 
La lliçó inaugural del curs 2015-2016 ha anat a càrrec de la Dra. Sílvia Coll-Vinent, professora de la Facultat de Filosofia de Catalunya, i porta per títol: G. K. Chesterton i l'art de la polèmica. G. K. Chesterton (1874-1936) va ser un escriptor prolífic i brillant: va escriure poesia, novel·la al·legòrica, relats detectivescos, biografies literàries, una vida de sant Francesc i un llibre sobre sant Tomàs, una valuosa Autobiografia, molts llibres d’assaig i centenars d’articles. "D’aquesta obra magna i polifacètica, en sorgeix una unitat de pensament, una apologètica cristiana i una polèmica de gran alçada literària" ha apuntat la Dra. Coll-Vinent, que ha presentat l'obra del literat polemista i la seva manera de pensar, destacant-ne sobretot "les nocions de sentit comú i d’home corrent tal com ell les aplica al pensament social". "La polèmica porta a entendre el sentit de l’apologètica chestertoniana -ha dit-, que busca el diàleg i el territori comú amb el rival, i alhora l’efecte paradoxal i la sorpresa a través de la imaginació". "El valor de la imaginació, en Chesterton, s’il·lustra finalment en la seva manera d’entendre cristianament l’obra de Charles Dickens", ha conclòs.
  
Òscar Bardají
Departament de Premsa de les Facultats Eclesiàstiques de Catalunya