Sant Josep surt 06:55 i es pon 19:03 surt 09:16 i es pon 23:27

Notícies

Presentació Miscel·lània d'homenatge al Sr. Cardenal

Barcelona, 17 de desembre de 2015Notícies Compartir:

Les persones fan les institucions, perquè no hi ha institucions sense persones. I, alhora, les institucions, quan són creades amb sentit de l’oportunitat i amb encert, contribueixen a transformar la realitat i les coses. No són les úniques a fer-ho, però la seva aportació pot ser decisiva. Més encara, les institucions poden ser fins i tot necessàries quan el context «demana» que siguin creades. En qualsevol cas, calen sempre una voluntat i una decisió perquè es materialitzi allò que semblava desitjable i útil. Aleshores la nova institució, empesa per un projecte de fons, raonat i raonable, dut a terme sense dilacions, es converteix en un instrument que produeix un benefici en la mesura que es desplega i s’enforteix.
 


El proppassat dia 1 d’octubre, en aquesta mateixa Aula Magna, en un acte copresidit pels Cardenals Giuseppe Versaldi, Prefecte de la Congregació per a l’Eduació Catòlica, i Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller de les tres facultats eclesiàstiques catalanes, la Santa Seu va erigir solemnement l’Ateneu Universitari Sant Pacià. Va ser un acte del tot significatiu que enllaçava amb el 7 de març de 1968, data en què la primera d’aquestes tres facultats, la Facultat de Teologia, era constituïda per la Congregació vaticana. Havien passat 47 anys (1968-2015), i heus ací que l’edifici en què ens trobem, seu d’un seminari diocesà (el Seminari Conciliar de Barcelona), esdevenia seu d’una institució universitària, un Ateneu Eclesiàstic, erigit d’acord amb la Constitució
Sapientia Christiana, que integrava, tant a nivell de professorat com a nivell d’alumnat, totes les Esglésies locals amb seu a Catalunya. 
 
 
Mig segle per a un canvi epocal. La xarxa d’estudis eclesiàstics a nivell universitari quedava gairebé del tot consolidada amb dotze institucions, que la Santa Seu ha anat creant en el decurs dels darrers cinquanta anys a Catalunya i Mallorca: tres facultats (Teologia, Filosofia i Antoni Gaudí), dos instituts incorporats (Institut de Teologia Fonamental i Institut Superior de Litúrgia de Barcelona), un centre afiliat (Centre d’Estudis Teològics de Mallorca) i sis instituts vinculats (Barcelona, Girona, Lleida, Mallorca, Tarragona i Vic). Finalment, com a coronament de tota aquesta xarxa universitària, la Santa Seu ha creat la matriu que la cohesiona: l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

Aquest «edifici», format per dotze institucions, amb els corresponents estatuts i titulacions, s’ha pogut culminar de manera decisiva gràcies a la constitució de la tercera facultat eclesiàstica (2014): la Facultat Antoni Gaudí d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes. I gràcies al Gran Canceller que n’ha impulsat la creació de manera tenaç i laboriosa, mostrant-ne la necessitat i predicant-ne les virtuts. És per això que avui retem al Cardenal Lluís Martínez Sistach un sentit i agraït homenatge oferint-li aquest volum que compta amb una cinquantena de col·laboracions. El Sr. Cardenal de Barcelona passarà, doncs, a la història, entre altres coses, com el fautor de la tercera facultat eclesiàstica i de l’Ateneu que l’ha seguida. I això no és poca cosa. Ben al contrari, l’Ateneu és una obra pastoral d’innegable projecció i d’ampli futur.

Voldria subratllar, per un costat, el caràcter eclesial i pastoral de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, i, per l’altre, el caràcter cultural i universitari que, òbviament, posseeix. Aquesta miscel·lània, de caire majoritàriament acadèmic, porta per títol «Pastura les meves ovelles (Jn 21,16)». El Sr. Cardenal ha entès el seu ministeri en termes pastorals i ha conferit a aquesta paraula un sentit global. L’Ateneu no és una institució acadèmica més, al costat de les dotze universitats que tenen la seva seu a Catalunya, entre públiques i privades. És una institució de l’Església de Barcelona i, a través d’ella, de tota l’Església que viu i peregrina a Catalunya. Els seus professors són preveres, religiosos i laics conscients de la seva identitat eclesial o que comparteixen les arrels culturals cristianes. I una part molt important dels seus alumnes són seminaristes que es preparen per a exercir el ministeri presbiteral en una de les deu diòcesis catalanes o en una congregació religiosa, o bé són preveres que vénen a l’Ateneu a ampliar estudis, o bé són laics interessats en l’oferta universitària de l’Església catòlica. L’Ateneu és el pulmó formatiu de l’Església catalana, obert a Espanya, Europa, Àfrica i Amèrica Llatina. Som una institució d’Església que vol tenir un cor que bategui amb tota la comunió catòlica presidida en la fe i l’amor pel Papa Francesc. Aquesta és la primera imatge que volem fer arribar a aquesta societat plural, que ha estat descrita pel Gran Canceller en les seves publicacions i amb la qual ha volgut dialogar tantes vegades.
 


Qui no recorda amb goig l’edició barcelonina de l’Atri dels Gentils (maig de 2012)? En aquell moment es va aprofundir un camí que ha passat posterioment per altres iniciatives i que ha culminat en una facultat d’humanística cristiana, la Facultat Antoni Gaudí, i en darrer terme en l’Ateneu Universitari Sant Pacià. Hi ha un fil conductor entre aquestes tres iniciatives, impulsades decisivament pel Sr. Cardenal en la darrera etapa del seu ministeri episcopal, les quals situen les deu diòcesis catalanes en una posició avantatjosa de cara al debat fonamental del segle XXI: el debat cultural. Aquest terme, «cultura», ha de ser considerat aquí en tota la seva amplitud. L’Ateneu forneix les eines adequades perquè l’Església faci sentir la seva veu en qüestions tan centrals d’aquest debat com ara la pregunta antropològica o bé el diàleg entre teologia-filosofia i ciències o bé el diàleg entre teologia i religions o bé la consideració de les arts i la bellesa com a camí d’accés a Déu… El pensament cristià podrà entrar encara més en els circuits culturals gràcies a una institució que ha nascut en un moment històric crucial i com a conseqüència de la clarividència de la persona que l’ha promoguda: el Sr. Cardenal de Barcelona.

Un camp particular d’aquest debat és la interpretació de la història. La Facultat Antoni Gaudí és la plasmació d’una vella idea, la del jesuïta P. Ignasi Casanovas, fundador de la Balmesiana, el qual comprengué la importància de la recuperació de les fonts històriques i de la lectura del passat com a font de comprensió del present. Poso un exemple. Les  causes que han determinat esdeveniments tan decisius com la persecució religiosa que s’abaté sobre l’Església de Catalunya entre els anys 1936 i 1939, encara no han estat del tot escatides, i cal poder donar raó de l’actuació de l’Església i contra l’Església en aquells temps extremament difícils, segellats per la sang de tants màrtirs. La història de la vella Tarraconense constitueix, doncs, un focus innegable d’interès, des de la gran riquesa arqueològica i manuscrita que cal explicar i valorar com a testimoni de la lenta formació d’una Església que fa de pont entre l’Imperi romà, els visigots i els carolingis. I alhora cal deixar constància del gran esclat cultural que es plasma en el romànic i la posterior maduració en el gòtic, i encara de l’estrella brillant del modernisme. L’art és expressió d’una societat i d’una forma de viure, d’un projecte col·lectiu i d’una visió encarnada de l’Evangeli, que respira mitjançant les creacions de les arts materials i immaterials. L’exemple insigne de la basílica de la Sagrada Família, obra tan estimada pel Sr. Cardenal, que avui homenatgem, en parla a bastament: un gran monument fet per mans humanes canta la glòria del Déu tres vegades sant i narra i interpreta el misteri cristià, des del bresssol de Betlem fins al sepulcre excavat vora el Gòlgota, des del naixement fins a la passió i la parusia.                    

L’Ateneu té unes potencialitats tan extraordinàries en el context cultural català, espanyol i europeu, que queda plenament justificada la intuïció del Sr. Cardenal de posar conjuntament la teologia, la filosofia, la història i les arts, de manera que poguessin interactuar i construir un pensament i una lectura de la realitat present, passada i futura, de l’Església catalana. Per això cal desenvolupar aquesta intuïció, donar-li forma i fermesa, obrir-hi les nombroses possibilitats internes de relació i fer-la fecundar. El diàleg cultural, de les deu diòcesis catalanes en el seu conjunt, encapçalat per l’Ateneu, amb la societat i el món en què s’inscriuen. Aquesta afirmació resulta encara més oportuna en aquest Any dedicat al beat Ramon Llull (1316-2016), teòleg i místic, filòsof i pensador, missioner i escriptor, reformador de l’Església i amic del diàleg entre les religions.  

La setmana passada es va presentar al Pontifici Consell per la Cultura la versió anglesa del primer curs on-line que una institució de l’Església catòlica dedica al diàleg entre ciència i fe. Són vint-i-quatre lliçons agrupades sota el títol “Science and Faith Barcelona”, realitzades per aquest Ateneu, concretament per la Facultat de Teologia. El Cardenal Gianfranco Ravasi, un dels col·laboradors de la Miscel·lània d’homenatge al Sr. Cardenal, va presidir l’acte. El President del Pontifici Consell, organisme patrocinador del  curs, va dir: “Avui presentem el curs que hauríem volgut fer aquí a Roma, mitjançant les Universitats romanes, però que finalment ha estat possible gràcies a l’Ateneu Sant Pacià de Barcelona”.

Sr. Cardenal, gràcies per la vostra visió i pel vostre coratge. Esperem que, Deo volente et adiuvante, l’Ateneu Universitari Sant Pacià creixi i s’enforteixi al servei de l’Evangeli i de l’Església de Déu.

Armand Puig i Tàrrech
Rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià